No vulguem tenir edat

No vulguem tenir edat

Jo no tinc edat. No en vull tenir. No vull que les persones tinguem edat. Almenys aquesta  que ens ve marcada quan naixem, aquests números que anem sumant any rera any.

Tinc molt clar que la meva edat és la que em marca el cor. Ell sap quina edat tinc perquè em coneix molt bé, és la mà dreta de la meva ànima. És ell qui em dirigeix, qui em porta cap a un costat o un altre, qui em fa sentir, qui em fa decidir…. Per a tothom hauria de ser així!

Ens perdem tantes coses per culpa de l’edat! i per molt que ens diguem : «l’edat només és un número, l’edat no importa»…en el fons, no ens ho creiem, encara que ens ho diguem en veu  alta i ho cridem ben fort perquè no som el que volem, som el que creiem que som. Ja vaig comentar que estem formats d’ànima, cos i ment. l’ànima i el cor van junts i la ment està dins de TOT el nostre cos. La funció de la ment és protegir-nos de tot el desconegut i per a això fa servir les creences: idees fetes a base de moltes i moltes repeticions que se’ns van ficant dins  del nostre subconscient ja des de ben petits i van ficant arrels al llarg de tota la nostra vida. Ens venen imposades involuntàriament  a través dels nostres pares, amics i escola i per una altra banda, la societat ens en dóna unes altres. Les creences ens fan molt mal, són com una droga i som addictes a elles, tan si ho volem com si no i l’edat, aquesta que ve marcada pels números no deixa de ser una creença més.

Quantes coses ens perdem per no escoltar-nos els cor! «Voldria estudiar però com que tinc una edat».»Nena! no ens fumis canya (a classe) que ja tenim una edat!». «Sí, sí que vindria,sí però és que ja tinc una edat!» «Jo ja no serveixo per això, és que ja tinc una edat».» A veure si espaviles a tenir fills que se’t passarà l’edat», etc. com n’estem de condicionats per la nostra ment!

L’edat que ens marca la ment no és la real. Ho sé!Ho veig cada dia des de fa 20 anys a les meves classes . Persones amb llarga experiència de vida fent cada exercici que jo els dic favorablement i gent amb menys recorregut de vida que els mateixos exercicis els costa més. Voleu dir que l’edat és la causa? Doncs no,  l’edat no ho és, serà la falta de pràctica, la falta de ganes, la falta d’aprendre, la falta d’il·lusió però l’edat no!

Un amic em va regalar un conte del Jorge Bucay, «El buscador», que us convido a llegir. On parla d’un poble, on els seus habitants quan es morien escrivien a la làpida: 6 anys, 3 mesos, 4 dies; 8 anys, 9 mesos 25 dies, etc i això no és pas l’edat convencional viscuda per ells sinó els anys, els mesos i dies que de veritat havien gaudit ballant, enamorant-se, els minuts del seu primer petó, el temps que havien gaudit rient, sentint, viatjant, llegint… comptaven el que de veritat era important, comptaven cada segon que ells consideraven que realment havien viscut.

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *